Teresa Broseta
Biografia
Vaig nàixer a València l’any 1963. Sí, ja ha plogut una mica... I ací estic encara, sense haver-me allunyat massa del lloc on vaig viure els meus primers anys, i sense cap intenció de fer-ho en un futur. M’agrada la meua ciutat i m’agrada el meu barri, què he de fer-li!
De la vida abans de començar l’escola, als quatre anys, el que més recorde és que em moria de ganes d’anar-hi, com feia la meua germana. No només per imitar-la, que també, sinó perquè desitjava amb totes les meues forces aprendre a llegir. M’intrigava tant el que s’amagava rere aquells dibuixets negres que no aconseguia desxifrar, que em passava la vida perseguint els adults perquè em llegiren qualsevol cosa: un acudit del diari, una etiqueta... Llandoseta, ei que sí?
Supose que, en bona mida, la lectura m’atreia tant perquè mon pare vivia envoltat de llibres i de paraules. D’una banda, era locutor de ràdio; d’altra, actor des de l’adolescència, quan debutà en la companyia de mon iaio, Vicent Broseta Rosell, qui era autor, actor i director de teatre en una peça. Com a conseqüència, bona part de la meua infància va transcórrer en el pati de butaques del teatre Talia, al cor de la ciutat de València, assistint sense parpellejar a una funció rere l’altra i memoritzant fragments que, encara que no entenia, em fascinaven.
Quan vaig aconseguir per fi que m’ensenyaren a llegir, vaig clavar el cap als llibresvan passar molts anys abans que no tornara a alçar-lo. Sota els meus ulls s’estenia un món infinit, i jo el volia conéixer sencer! Vaig llegir compulsivament fins a ben entrada l’adolescència. Els meus pares, i alguna que altra biblioteca, posaren al meu abast tota la literatura infantil possible, però encara així era insuficient. En aquells anys, la literatura infantil era escassa i molt alt el meu ritme de lectura, raó per la qual em vaig endinsar de seguida en la poesia, el teatre i la novel·la de tota classe i condició. Uns anys després, els estudis i altres circumstàncies de la vida m’obligaren a baixar el ritme, però encara aprofite qualsevol moment lliure per llegir i rellegir, pel plaer de retrobar-me amb vells i estimats amics.
Entre lectura i lectura, vaig créixer i em vaig llicenciar en Pedagogia l’any 1986. Les casualitats de la vida feren que acabara els estudis en un moment de crisi i d’un atur galopant, per la qual cosa vaig passar un parell d’anys fent activitats diverses fins que vaig entrar a treballar a l’Agència Tributària, on espere seguir fins a la jubilació. Tot i això, convençuda que les xifres no arribarien a omplir-me la vida i que alguna cosa més devia a les lletres, vaig signar alhora el contracte de treball i la matrícula en Filologia Hispànica a la U.N.E.D., on vaig llicenciar-me en 1993.
Vaig començar a escriure abans de l’adolescència, quasi sempre poesia i un que altre relat breu. Però no va ser fins l’any 2000 que vaig començar a escriure per als menuts, supose que com una conseqüència natural del meu interés per la infància, augmentat per fet de tindre fills, i del meu amor per la literatura. El premi Carmesina, rebut en 2001 per la meua primera obra infantil, La botiga del Carme, esdevingué la clau que obria la porta de totes les històries que tenia per contar. I en això estic encara.